Roc Blackblock camina pels marges entre l’art i el carrer, entre la memòria i la denúncia, convertint els murs en espais de conversa i de resistència. El seu treball neix de l’art urbà, però transcendeix l’exercici estètic per esdevenir una forma d’intervenció social i política. Al llarg de gairebé 30 anys de carrera, ha construït una veu pròpia, reconeixible per la capacitat d’habitar l’espai públic amb una mirada crítica i compromesa, posant el focus en les històries que sovint queden fora dels relats oficials.
La seva obra està profundament vinculada a la memòria històrica, als drets humans i a les lluites col·lectives. Ha desenvolupat projectes que recuperen la memòria de persones represaliades, dels moviments socials o de comunitats silenciades, sempre amb una clara voluntat de generar preguntes i de reconnectar passat i present. Els seus murals no es limiten a ocupar una superfície sinó que dialoguen amb el lloc, amb les persones i amb els contextos que els envolten.
A la persiana de la nova Llibreria Finestres Palestina, Roc Blackblock ha pintat una persona palestina sostenint una clau —símbol del dret al retorn de la població palestina expulsada de les seves llars— acompanyada de la data “15 de maig de 1948”, dia que marca la Nakba (“catàstrofe”), l’inici del desplaçament forçat de centenars de milers de palestins. Amb motiu d’aquesta intervenció, conversem amb ell des d’Acció Palestina sobre art, memòria i resistència.
La peça gira al voltant d’una mà amb una clau i incorpora l’any 1948 com a element central. Són elements molt potents i concrets en un context històric. Així mateix, el mural aconsegueix arribar a tothom, tot i que no coneguin aquests símbols. Com aconsegueixes fer d’un mural amb símbols, dates i elements concrets quelcom que pugui arribar, interpelar i ser compresa per un públic que pugui desconèixer tota aquesta simbología?
Aquest disseny l'he plantejat com faig habitualment, treballant amb diferents nivells de lectura. El primer és a primer cop de vista, donant una idea molt immediata. Amb aquesta obra, el primer objectiu que busco és a través dels colors. Utilitzant els colors de la bandera palestina (la predominança del blanc, el punt de vermell, el punt de verd i els negres) ja estic donant una primera ubicació geogràfica. Qualsevol persona passarà per aquí i ja identificarà i farà aquesta lectura. Incloure la kufiya ja implica incorporar una icona molt típica del poble palestí i de la seva lluita i la seva resistència. A partir d’aquí ja hi ha uns nivells de més profunditat. Qui conegui la Nakba i els fets històrics del 1948 entendrà que aquesta clau és la reivindicació de les cases robades i de tot l’espoli que va haver des d’aleshores. D’alguna manera espero que, qui faci una lectura amb coneixement de causa, pugui entendre tot el contingut i qui no, que potser li desperti aquest interès i busqui el significat de 1948 i Palestina, que a partir d’aquí generi preguntes i curiositat a la gent.
La intervenció està pensade per a una persiana, un suport molt específic i quotidià. Condiciona aquest format la manera com construeixes la imatge i el missatge?
Sí, una mica. La veritat és que les persianes no són el suport idoni. A més, jo ara pràcticament no utilitzo l'esprai. Sí que l'he utilitzat durant quasi 20 anys i, per tant, m’hi manego bé. Amb la persiana és pràcticament l’única pintura que es pot utilitzar. Això òbviament condiciona una mica la capacitat de precisió, sobretot perquè la pintura amb esprai ja té aquesta limitació i en una superfície que és ondulada, que té poc porus, demana fer un disseny que no et suposi ficar-te en un jardí del qual després no pots respondre. Per això he buscat una imatge impactant, que no fos un paisatge amb molts petits detalls sinó la imatge d’una clau en primeríssim primer pla, un pla molt de detall, que permet treballar còmodament i oferir una obra final digna.
Quin paper creus que pot jugar l’art urbà en contextos de conflicte o injustícia social?
Estic plenament convençut de que l’art urbà, que les intervencions artístiques a l’espai públic, tenen un paper crucial. Evidentment no decideixen res, però sí que són una eina de primer ordre en la batalla per les narratives, en la batalla cultural. Des del sionisme s’estan invertint molts diners en aquest tipus de campanyes però crec que les comunitats, els pobles, tenim aquesta possibilitat de sortir al carrer, sortir als nostres barris, i deixar una empremta clara de quin és el nostre posicionament. No només això sinó que també tenim l’oportunitat de fer pedagogia, de generar relats i diàlegs. Fer-ho en un espai tan democràtic i tan transversal i horitzontal com és l'espai públic, on l'espectre de gent és tan divers com la mateixa ciutat de Barcelona, em sembla que és anar a l'epicentre d'on ha d'haver-hi el debat polític.
En el teu procés, com passes d’una idea conceptual a una imatge final directa i llegible? Hi ha molts esbossos previs, parteixes d’imatges d’arxiu o és un procés més intuïtiu?
El meu procés creatiu poc a poc s'ha anat conformant en base també a les tècniques que utilitzo i al fet que estic molt focalitzat en temes de memòria. Aleshores estic molt acostumat a treballar amb fotografia, a buscar en arxius, sobretot en arxius documentals. De cada mural de Palestina he fet cerques, he fet investigacions, he anat recollint fotografies i m’he anat guardant tot aquest material. A dia d’avui ja tinc un arxiu propi bastant important. Igualment també consulto xarxes socials. Al final, és una combinació entre buscar aquelles imatges que funcionen visualment, que tenen aquell impacte necessari en un lloc tan ple d’estímuls visuals com és el carrer, que siguin estèticament boniques, i que alhora tinguin aquesta càrrega de contingut. Aleshores es tracta d’anar buscant aquesta balança. A vegades també hi ha una idea originària i a vegades són les mateixes fotografies les que et van portant per un camí concret.
Què et connecta personalment amb la causa palestina?
La causa palestina és una d'aquelles causes que m’ha acompanyat tota la vida. Ja hi era abans de que jo nasqués, n'he sentit a parlar i l’he vist a través dels mitjans de comunicació i d’alguna manera sempre ho he vist com l’actitud d’un poble digne davant d'una situació de barbàrie, d'opressió, de colonialisme absolutament radical. Existeix, per tant, aquella llavor que portem tots a dins i que ens fa bullir la sang. Quan veiem coses que són injustes, que són inhumanes, és inevitable acabar abraçant la causa palestina, sobretot tenint en compte com el poble palestí està sostenint aquesta lluita. D’alguna manera està mantenint el pols d’aquest David contra Goliat. Crec que això ens hauria d’impactar a tothom, més enllà de les aberracions i les atrocitats que s’han fet i dels crims contra la humanitat que s’estan cometent en aquest darrer període.
Quin paper poden jugar els artistes en la defensa dels drets humans a Palestina?
Finalment, no és tant quin paper poden jugar els artistes sinó quin paper pot jugar tothom. Cadascú disposa d’unes fitxes i ocupa un lloc en aquesta societat i crec que tothom pot trobar una manera de fer quelcom i d’aportar quelcom des del seu àmbit, des de la seva zona d’expertesa, ja sigui com a fotògraf o com a pintor. Crec que el nostre punt el tenim justament en el nostre territori, pressionant al nostre govern, pressionant perquè no hi hagi partits amb equips sionistes als nostres camps de futbol o de bàsquet. Hem de fer de cada parcel·la, de cada persona, un petit espai de clam per la lluita per la justícia, la llibertat i els drets dels pobles a ser qui volen ser.
Creus que existeix la por entre determinats artistes a l’hora de posicionar-se en causes com la palestina?
Molts artistes es poden trobar com a mínim amb aquest debat intern. Cadascú sabrà quina decisió final pren. Però crec que aquesta autocensura ve determinada, no per la consciència de la gent sinó per la necessitat de sobreviure sabent que al darrere de la causa sionista el que hi ha és una potència econòmica mundial. D’alguna manera, si tu vols entrar al mercat de l’art et pots trobar que et tanquis moltes portes a determinats circuits elitistes i a determinades esferes d’un cert estatus on puguis intentar vendre una obra d’art. Conec casos de companys que exposen a galeries i que, quan s’han posicionat públicament a través de les xarxes socials, han perdut seguidors però per altra banda també n’han guanyat. A mi no m’ha passat perquè genero interès entre gent d’esquerres, gent afí a aquesta causa, però artistes que conec i que es mouen en circuits comercials absolutament transversals es troben que qui els compra quadres són persones que no comparteixen la causa palestina.
Com podem apropar les noves generacions a causes internacionals a través de l’art?
Una de les virtuts que té l’art és tocar determinats temes que demanen molt rigor, molt tacte i molta cura. Sent l’art una disciplina que treballa amb les emocions, amb els impactes, amb els cops d’efecte, que toca els sentiments i els sentits, és molt fàcil posar sobre la taula determinats clams, com per exemple, “prou de polítiques a base de bombes, prou extermini, prou genocidi, prou desplaçaments”. L’art té aquesta capacitat de tocar les emocions d’una manera especial. És una eina més i crec que l’hem de fer servir. En el gènere de l’art urbà hi ha un afegit i és que desperta un interès, és diferent, té un punt contracultural i té aquesta capacitat d’arribar a un públic més jove. Utilitzar l’art urbà com a difusor, com a altaveu d’aquest tipus de causes fa que pugui connectar amb un públic més jove amb un gust per les cultures urbanes.
Si aquesta obra pogués enviar un missatge directe a Palestina, quin seria?
A mi la frase “No deixem de parlar de Palestina” em sembla molt bonica i molt necessària. Pintant el retrat d’una persona palestina aquí al carrer Verdi el que m’agradaria transmetre al poble palestí és que “us estem veient, us estem escoltant i estem actuant en el nostre àmbit d’actuació, en el nostre entorn, intentant transmetre aquest missatge del dret a viure a casa teva i a poder construir una vida i un futur en pau. Intentem ser el vostre altaveu i expandir-ho des d’aquí perquè tothom ho conegui. Resistiu”.
